I despres del premi, presentació de llibre, sense parar...

...i parlant de poesia a Montblanc, la nostra enhorabona a Enriqueta Moix!!! 

PREMI DE POESIA DEL XXIX CERTAMEN LITERARI DE FOMENT MARTINENC DE BARCELONA A ENRIQUETA MOIX MARE

El 22 de novembre, a les 6 de la tarda al local de Foment Martinenc es van lliurar els premis de poesia i prosa.
Guardonada amb el primer premi de poesia Enriqueta Moix. Obra seleccionada d’entre les cinquanta-quatre presentades d’arreu de Catalunya, València i Mallorca, de mans del president de Foment Martinenc. Aquesta entitat va ser creada l’any 1877, va rebre la creu de Sant Jordi l’any 1995 i l’any 2012 li va ser atorgada la medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona.

La poesia guanyadora és la següent:

FOSSES COMUNES
Arrancava les males herbes
amb les seves mans arrugades,
i amb els dits esgarrapava l’arena,
fins que les ungles li sagnaven.
Els ulls li brillaven i, desorbitats,
contemplaven
cada gra d’arena desplaçat,
escrutaven cada escletxa,
intentant arribar
a les profunditats més obscures.
Sabia que hi havia el seu fill,
des de sempre que ho havia sabut.
Els anys l’havien desmemoriat,
li havien provocat lesions al cervell,
i tot i la seva demència,
recordava, encara ho recordava...

Una nit freda d’estiu,
amb el cant del cucut de fons,
el va veure com se l’enduien;
va intentar subjectar-lo,
però uns cops de culata,
la van deixar inconscient.
Els dies anaven passant
i els rumors parlaven,
amagant les veritats.
Comentaris d’afusellaments
i de cossos enterrats.
Boques segellades per una por,
que van sobreviure als seus morts.
Els vells, ja moribunds,
continuen cercant als seus.
Han lluitat per treure a la llum
aquelles fosses comunes,
unes fosses obertes
que han desvetllat una història
que mai s’havia escrit,
i que havia emmudit
amb els fantasmes del passat.

Ben aviat La 1º Jam Poètica dels Paisos Catalans a Montblanc. 

Un bon lloc per escoltar als nostres poetes

RECORDEU!

"La realitat es que les persones que es troben en els marges de la societat han estat considerades com una excepció, com una cosa residual o com un accident. Mai no han estat la base, el centre, ni la raó de la història. Les seves persones no han signficat practicament res per a la resta de la societat que no han sabut valorar el sentit i les aportacions de les seves vides concretes. En canvi creiem que aquestes persones tenen la clau dels fonaments de la nostra civilització occicdental".

Emili Ferrando 
(Historiador del moviment obrer a Badalona)