El nostre gran agraïment a l'Olga Xirinacs per aquest poema, inèdit, el dia d'avui 12 febrer 2018, que ens envia a l'Associació Cultural El Pedrís, responen a la nostra demanada com Entitat, de poemes sorgits arran del nefast 1 d'octubre de 2017.
Escrit expressament per nosaltres, i que recitarà demà dimarts, al Balcó del Mediterrani- on es reuneixen les persones grans -de groc-. Mil gràcies per la teva generositat Olga Xirinacs, en tots els sentits. I diu així:
ELS FILLS DE
CASA
Una
vegada, no fa pas gaire,
els
fills de casa nostra van sortir a trenc d’alba,
quan
encara brillava Venus al cel.
No
tornaven i no van tornar,
i
vam saber què els passava:
la
gent del rei havia empresonat,
els
nostres fills i els que els acompanyaven.
Sembla
que expliqui un conte antic,
i
no és un conte, que és d’ara.
Molta, molta gent demana al rei
que
ens torni els fills cap a casa
perquè
no han fet cap mal ni abans ni ara.
Fills d’altres cases han fugit enllà
per
no ser presos de l’enveja amarga,
ni
de fosca justícia venuda i renegada.
Però nosaltres enyorem els nostres
i
emprenem llargs viatges per una abraçada.
Tot
el poble alça els braços per la pau.
i
el crit de llibertat omple carrers i places.
Deia
el Cid: “Oh envidiosos castellanos,
cuán
mal pagais la defensa
que
tuvísteis en mi espada
ensanchando
vuestra cerca...”
I
Rosalia de Castro, la poeta:
“¡Castellanos
de Castilla,
tenéis
corazón de acero,
almas
como peñas duras
y
sin entrañas el pecho!”
“Castilla
debe saber,
que
de tan grande se alaba,
que
siempre soberbia torpe
fue
hija de almas bastardas.”
I
allà són els fills de casa,
els
que pateixen presó,
a
les Castelles glaçades
com
el cor dels seus botxins,
com
el cor del rei que els mana.
Olga Xirinacs
Tarragona,
11-2-18
No hay comentarios:
Publicar un comentario